Gremiums a livel de scores

Le Consëi scolastich é ma tles scores altes y é le gremium plü alt dles scolares y di scolars a livel scolastich. Al á dantadöt la funziun da aconsié. De plü desposiziuns sön les competënzes y les ativités é da ciafé tl art. 9 dla lege provinziala di 18 d’otober dl 1996, n. 20.

Le Consëi di geniturs é la sentada de dötes les rapresentanzes litades di geniturs y é insciö le gremium superiur di geniturs a livel scolastich. Le Consëi di geniturs á dantadöt la funziun da aconsié. De plü desposiziuns sön les competënzes y les ativités é da ciafé tl art. 10 dla lege provinziala di 18 d’otober dl 1996, n. 20.

Le collegium dl personal insegnant chir fora danter sü componënc che che fej pert dl comité de valutaziun dl sorvisc; al nen fej pert trëi porsones dl personal insegnant sciöche componënc efetifs y trëi dl personal insegnant sciöche mëmbri sostituc.

Le comité de valutaziun dl sorvisc dl personal insegnant romagn trëi agn en ciaria. A ce dl comité él le dirigënt scolastich/la dirigënta scolastica.

Compic
Le Comité de valutaziun dl sorvisc fej arac por le sorvisc che le personal insegnant á pité tl pröm ann dla fasa da mëte man da lauré, sciöche ince tl ann de formaziun profescionala y de proa, y ti le presentëia al personal scolastich dirigënt.
Implü fejel tres na valutaziun dl sorvisc canche la porsona atocada se le damana.

Les comisciuns d'apajamënt internes se crüzia de düc i recursc cuntra les mosöres disciplinares al personal insegnant o ai gremiums. Sön domanda tolera ince na dezijiun sön stritaries sön l'interpretaziun y la lejiun dla cherta de scolares y scolars te scora.

Composiziun

Direziun dles scores:

  • altamo döes rapresentanzes de geniturs a livel scolastich,
  • altamo döes rapresentanzes dl personal insegnant a livel scolastich,
  • personal insegnant dirigënt.

Scores altes:

  • impede na rapresentanza di geniturs na rapresentanza dles scolares y di scolars.

Por vigni componënt efetif vëgnel lité na porsona dla medema categoria che le sostituësc.
Pro les sentades dla comisciun d'apajamënt á la rapresentanza di geniturs la presidënza.

Dorada dl mandat: alplü 3 agn

De plü desposiziuns sön l’ativité dles comisciuns scolastiches internes é da ciafé tl art. 6 dla deliberaziun dla junta di 21.07.2003, n. 2523.

Le collegium dl personal insegnant é metü adöm dal personal scolastich dirigënt y dal personal insegnant che laora tla scora. Al

  • aprovëia deliberaziuns sön l'ativité didatica tignin cunt dla liberté d'insegnamënt,
  • laora fora sön la basa dles diretives dl personal scolastich dirigënt la proposta dl plann de trëi agn dl'oferta formativa y ti le presentëia al consëi scolastich,
  • fej fora tignin cunt dles desposiziuns varëntes criters y modalités por la valutaziun di scolars y dles scolares,
  • determinëia les diretives por le reconescimënt dl avëi scolastich y por imparé do ci che les scolares y i scolars ne sá nia ciamó,
  • fej fora vigni ann i punc zentrai y i ogec dl’evaluaziun interna,
  • proponn mosöres por mioré la scora,
  • chir fora i libri de scora y i materiai didatics,
  • planifichëia y fej fora les scomenciadies formatives,
  • fej fora i criters didatich-metodologics por realisé les mosöres de sostëgn y da imparé do.

Le classa é n gremium moscedé olache al laora adöm componënc desvalis dla comunité scolastica. Al se dá jö cun domandes didatiches, organisatoriches y pedagogiches.


Al é metü adöm da chëstes porsones:

  • le dirigënt/la dirigënta dla scora,
  • döt le personal insegnant dla classa,
  • 2 rapresentanzes di geniturs,
  • 2 rapresentanzes dles scolares y di scolars (tla scora alta).

Implü pó ince les colaboradësses y i colaboradus por l'integraziun tó pert ales sentades zënza dërt de lita.
A ce él la dirigënza scolastica o zacai dl personal insegnant dla classa a chëra che al ti é gnü surandé l'inciaria.
Les rapresentanzes di geniturs y dles scolares y di scolars á le mandat por trëi agn de scora, tan inant che ai respetivamënter sü mituns romagn tl medemo livel.
Aladô dl soget dles sentades dl Consëi de classa:

  • tolel pert les rapresentanzes di geniturs y di scolars y dles scolares,
  • ne tolel nia pert les rapresentanzes di geniturs y di scolars y dles scolares.

I compic dl Consëi de classa cun rapresentanzes di geniturs y dles scolares y di scolars:

  • elaboraziun de propostes por les ativités d'educaziun y insegnamënt,
  • presentaziun dl program scolastich y de proiec particolars por geniturs y scolares y scolars,
  • elaboraziun de propostes sön l'introduziun de libri scolastics y por chirí fora mesi didatics,
  • realisaziun de mosöres disciplinares cuntra scolares/scolars aladô dl regolamënt disciplinar dla scora.

I compic dl Consëi de classa zënza rapresentanzes di geniturs y dles scolares y di scolars:

  • coordinaziun dl'ativité d'insegnamënt y dla colaboraziun dl personal insegnant che vá sura les materies fora,
  • control dla realisaziun dla planificaziun dl'educaziun y dl insegnamënt,
  • valutaziun dl prozes d'aprendimënt y dl comportamënt dles scolares y di scolars.

Le Consëi scolastich é en general responsabl dl'organisaziun y dla planificaziun dla scora y é metü adöm da porsones che rapresentëia de plü componënc dla comunité scolastica.
Pro les competënzes plü importantes dl Consëi scolastich aldel:

  • l'autorisaziun dla proposta dl bilanz y dl bilanz de fin dl ann,
  • la determinaziun de criters y modalités por ci che reverda l'aministraziun dl patrimone, sciöche ince l'adoranza di mesi finanziars por le manajamënt dla scora,
  • l'autorisaziun dl plann de trëi agn dl'oferta formativa,
  • l'autorisaziun dl plann dles ores, sciöche ince le plann d'organisaziun dles ativités do scora y che acompagnëia l'aprendimënt;
  • la determinaziun di contribuc finanziars da pert dles scolares y di scolars (material scolastich, jites de stüde...),
  • regolamentaziun de d'atri ciamps generai dla vita dla scora respetan i dërc dl collegium dl personal insegnant y di consëis de classa.

Le Consëi scolastich é metü adöm da 14 porsones.
Scora elementara y mesana:

  • 6 rapresentanzes dl personal insegnant,
  • 6 rapresentanzes di geniturs,
  • la secreteria/le secreter de scora,
  • personal insegnant dirigënt.

Scores altes:

  • 6 rapresentanzes dl personal insegnant,
  • 3 rapresentanzes di geniturs,
  • 3 rapresentanzes dles scolares y di scolars,
  • secreteries y secreters dles scores,
  • personal insegnant dirigënt.

Por la rapresentanza dl personal insegnant tl Consëi scolastich él preodü sis posć tles scores ladines. De chisc mëss 2 insigné na materia por talian, 2 mëss insigné na materia por todësch y 1 insigné ladin y cultura ladina; le post che romagn ti vá ala porsona nia litada che fej pert dl personal insegnant y che á ciafé le majer numer de usc.