Proiec scolastics

Aldedaincö vëgn la parora “proiet” dant gonot. Nos proponun proiec scolastics: i orun ma s'anuzé dla poscibilité de chersciüda che nes vëgn aconsiada da nosc ambiënt o d'atres comunités y les lascé alsavëi a na moda interessanta y creativa.
De plü informaziuns é da ciafé tles seziuns desvalies.
I fajun a na moda che les scolares y i scolars arjunjes les conescënzes por ester bugn da d’afronté la desfidada de n dagní sostenibl, olache la mobilité ará n rode zentral. I ti proponun ales scolares y ai scolars ativités che dëida vire damí, vire a na moda cosciënta y coscienziosa y acuisí segurëza de sües aziuns y sü comportamënc. Por arjunje chisc obietifs ti proponn le Sorvisc chëstes ativités ales scores:
- “Imparun a conësce le Codesc dla strada”: aziuns ti zëntri urbans en colaboraziun cun i stödafüch.
- “Percurs pratich d'eserzitaziun por che che vá cun la roda”: conësce y imparé da jí cun la roda por ester bugn da jí sigüsc sön strada cun la roda.
- “Hallo Auto”: laboratori por scolares y scolars dles cuartes classes dles scores elementares. Al vëgn splighé le conzet de fisica tl sistem de arferada de che che vá cun l'auto. Le proiet vëgn realisé en colaboraziun cun tecnics dl Safety Park, di comuns, dla polizia comunala, di stödafüch.
- “Patent dla roda”: proiet en colaboraziun cun la polizia de comun: les scolares y i scolars dles cuartes y cuintes classes dla scora elementara desmostra sön n percurs simulé les competënzes da jí cun la roda arjuntes ti agn de scora denant.
- “Busschule”: sce an vá cun i bus y i mesi dl trasport publich él regoles y comportamënc a chi che an mëss se tigní, sides canche an sënta sö che pro les fermades. Aziuns pratiches en colaboraziun cun dites de bus y polizisć de comun.
- “Control de rodes y caschi”: laboratori, sön domanda en colaboraziun cun tecnics spezialisá.
I proiec che le Sorvisc pita dess sostigní le personal insegnant te so laur da vigni de. I proiec reverda i temesc y i obietifs dles diretives y vëgn proponüs te classa dal personal insegnant, che á debojëgn de ressurses umanes y finanziares particolares. Chisc proiec pó ester scolastics o extrascolastics y pó gní realisá sides tratan le tëmp ordinar che tratan süa palsa da d'isté.
Por realisé i proiec ti ván plü ion pormez a na moda creativa, sciöche por ejëmpl tres le teater, la pitöra, le bal, la musiga, i laboratori sperimentai y tröp d'ater che tol ite le scolar y la scolara a livel cognitif y fisich. Le fin é da sostigní le miú che ara vá le svilup dl möt y dla möta. Döt le personal insegnant y dirigënt pó damané do la colaboraziun dl Sorvisc y propone proiec spezifics o fá para a proiec proponüs dal Sorvisc instës.
eTwinning: na comunité virtuala dles scores t'Europa
L’eTwinning é na comunité olache al é personal dla scora da döta l'Europa y olache i utënc pó tó pert a tröpes ativités, dales discusciuns cun i colegs ala realisaziun de proiec coletifs, y olache an á la poscibilité da chirí fora poscibilités desvalies de svilup profescional, online y sön le post. L‘eTwinning vëgn finanzié dala Comisciun europeica tl cheder dl Erasmus+ y al s'á scrit ite te sü pröms 12 agn de ativité 150.000 scores. Le cör dl eTwinning é sön na plataforma digitala sofisticada a chëra che an ti röia pormez tres la misciun www.etwinning.net y é desponibla te 28 lingac. La registraziun vëgn fata sön le portal nazional.
L’eTwinning ti pita al personal insegnant reconescimënt por so impëgn tles ativités y ti proiec cun n sistem de zertificac de cualité por i proiec.
www.etwinning.net
Le Sorvisc mët a jí ativités en colaboraziun cun d'atri ënc y sorvisc dl teritore. Al dess gní cherié sinergies y pité ales scores proiec inovatifs y originai.
- Por daidé realisé material interessant, inovatif y daimpró dales scolares y dai scolars dles scores ladines, mantëgn le Sorvisc tres le contat cun i museums ladins y d'atri museums dla provinzia y dla regiun. Avisa tres la pedagogia museala vára da fá a na moda che l’insegnamënt de storia, biologia, ert y geografia, ma por fá n valgügn ejëmpli, sides azessibl y evidënt. Le Sorvisc organisëia incuntades cun referënc y referentes che se crüzia de inrescides ti museums. Al vëgn sostigní la realisaziun de materiai d’informaziun y de laur y inrescí sön domanda ciamps spezifics por i adoré te scora. Le Sorvisc mët a desposiziun le cufer d’archeologia por la scora elementara y mesana.
- En colaboraziun cun le Sorvisc por la Sanité y le comité provinzial por la musiga y le bal popolars sostignunse y proponunse laboratori de bal popolar. Ara nen vá nia ma da promöie na tradiziun: le bal svilupëia n valgönes competënzes soziales ries da arjunje cun d'atres modalités classiches dl insegnamënt (por ej. se dé la man – i te respetëii, i ó te conësce; fá n cërtl – i sun n grup, i colaborun, i se daidun un cun l'ater). Le sorvisc laora fora materiai por le personal insegnant, por ej. le “Musi(g)kistl”.