Le model paritetich: Co funzionëia pa le sistem scolastich ladin?
Le model scolastich paritetich é le resultat de na balanza linguistich-culturala danter i lingac d'insegnamënt talian y todësch y dl impëgn da presservé y svilupé le lingaz y la cultura ladina.
Te scolina adoron dantadöt le ladin, mo al é ince ativités adatades al'eté por talian y todësch, propi por avijiné i mituns al plurilinguism tres le jüch.
Tla pröma classa dles scores elementares ciaron da alfabetisé i mituns te trëi lingac: ladin, talian y todësch, sce ara vá te na forma balanzada; n’aziun nia propi saurida, conscidran les provegnënzes familiares desvalies y l'adoranza a ciasa de lingac desvalis. Na scora de chësta sort se damana sambëgn personal insegnant arjigné ca bun, nia ma por ci che reverda la competënza plurilinguala, mo ince por ci che reverda la capazité da interagí danter i lingac. Por chësc fin él gnü metü sö n curs universitar de formaziun por le personal insegnant ladin tl’Université Lëdia de Balsan, olache les leziuns é zirca por n terzo por ladin, por n terzo por talian y por n terzo por todësch. Implü mëss le personal insegnant ladin ince passé n ri ejam de trilinguism.
Pian ia dala secunda classa dles scores elementares vëgn düc i contignüs scolastics insigná öna n'edema por todësch y öna por talian; le ladin vëgn dagnora adoré sciöche lingaz de spligaziun y de sostëgn, sce al vá debojëgn. Implü él preodü döes unités d’insegnamënt al'edema de lingaz y cultura ladina.
N'atra particolarité unica de chëstes scores é l’insegnamënt de religiun ti trëi lingac dla scora. Pian ia dala cuarta classa dla scora elementara röiel lapró döes ores al'edema d'inglesc. La scora ladina devënta a chësta moda plurilinguala y i resultac é normalmënter dër bugn y ti dá ai mituns y ales mitans tröpes oportunités, dantadöt por ci che reverda l’aprendimënt de d'atri lingac, ajache ai á arjunt na majera capazité interlinguistica te chësc model d'istruziun.
Tles scores mesanes y altes indere ciara fora le sistem paritetich atramënter, ajache al vëgn insigné meses les materies dagnora por talian y meses por todësch; al ne vëgn nia plü baraté jö vigni edema i lingac sciöche tla scora elementara; al vëgn por ejëmpl insigné dagnora cunc por todësch, deperpo che geografia vëgn insignada por talian por döta la dorada dla mesana. Al ladin ti garantëscion inant na presënza tl curriculum y ince l’adoranza sciöche stromënt d'insegnamënt, indlunch olache le personal insegnant l'arates d'öga.
Chësc model d'adoranza plurilinguala vá inant cina ala conclujiun dla scora alta. An mëss dí che ince i ejams de stat refletëia chësta organisaziun plurilinguala dl insegnamënt, preodon proes ti lingac desvalis dl’istituziun scolastica.
Un di fins ofiziai dl ordinamënt scolastich ladin é la competënza paritetica por talian y todësch, dlungia la presservaziun y la promoziun dl ladin.
An pó dí, do avëi odü i resultac di tesć de competënza y de relevaziuns scientifiches, che i resultac é bindebó interessanc y rapresentëia sigü n valur formatif implü por les scolares y i scolars, de chël che ai pó s’anuzé nia ma tl monn dl laur, mo ince por na majera daurida interculturala al monn globalisé.
Le majer sforz che ti vëgn damané al personal insegnant y ai mituns y ales mitans te n model scolastich de chësta sort vëgn porchël retü dai resultac formatifs. Al ne vëgn indere nia scuté ia le problem dla lerch plülere picera resservada al ladin tl orar dles leziuns de chëstes scores. Döes ores al'edema n'é assolutamënter nia assá por garantí da mantigní le ladin te na sozieté che se müda debota, porvia dla gran forza di atri dui lingac cun na majera difujiun, dantadöt tles comunicaziuns de massa.